Cal dir adeu a la idea que el món som nosaltres i nosaltres, individus que ocupem, cadascú, el seu espai. Fer una arma de la vulnerabilitat, i de la identitat, un problema, un haver de fer-se que no se satisfà mai, una tasca que des de sempre hem fet en companyia. Perquè no tenim un cos: som un cos que ens posa en relació, que ens exposa a l’altre des de l’inici i reclama cures.